Quan el temps embelleix / Cuando el tiempo embellece

4700B11E-7E32-40EF-B453-A80075772975

Hi ha persones que, amb els anys, embelleixen, que, amb el temps, no caduquen, sino que adquireixen aquella solera suau de l’experiència i el coneixement.

Una d’aquestes persones és Josep Maria Espinàs.

Escoltar-lo o llegir-lo t’endolceix l’existència i et desperta la reflexió, perquè té aquella saviesa tranquil.la de qui ho observa tot amb curiositat, paciència i discreta intel.ligència. Natural i espontani. Sincer i proper com un amic.

He anat fent anys i les seves lletres m’han fet sempre pensar i aprendre a comprendre.

Aquestes són algunes de les seves paraules:

“Jo soc partidari que la gent feliciti”.

“Només té aquest defecte, la vida: que s’acaba. Això és fatal”.

“Em miro un tros de carrer com si fos un viatge a peu”.

“Un sospir és un sospir. El que és important només dura un instant”.

“Escriure és una conseqüència de pensar”.

“Sóc probablement un racionalista frustrat per l’entusiasme”.

“És difícil posar paraules a una emoció sense rebaixar-la”.

“Totes les paraules són una meravella”.

“El secret és donar-se un minut cada hora. I una hora cada setmana”.

 “No calen frases brillants ni lluïments per dir alguna cosa”.

“Em dic Espinàs … i l’espinàs és l’esbarzer. Però jo procuro no tenir punxes.”

“deixar-se endur per un batec arriscat d’entusiasme val més que assegurar-se un rigor esporuguit”.

“Tots els textos que escric no els he planificat prèviament. Agafo una idea i començo a escriure …”

“Jo sempre he escrit versos. Sóc una persona de les que encara fa versos, no poemes i encara menys, poemaris. Són versos d’ocasió.”

“Penso que si en aquest llibre hi ha alguna cosa vàlida és l’amor a la vida.”

“Mentre visquis, vius una festa. Viure és tan interessant! Anar pel carrer, pujar a un autobús, sentir què diu pel mòbil una noia, que deixa anar un crit i m’espanta… La vida és una cosa que no s’acaba mai si vas amb els ulls i les orelles ben obertes. I, per tant, la festa segueix, la vida segueix. Festa és un sinònim de vida.”

La veu d’un mestre amb mirada d’aprenent.

*******

Hay personas que, con los años, embellecen, que, con el tiempo, no caducan, sino que adquieren aquella solera suave de la experiencia y el conocimiento.

Una de estas personas es Josep Maria Espinàs.

Escucharlo o leerlo te dulcifica la existencia y te despierta la reflexión, porque tiene esa sabiduría tranquilla de quien lo observa todo con curiosidad, paciencia y discreta inteligencia. Natural y espontáneo. Sincero y cercano como un amigo.

He ido cumpliendo años y sus letras me han hecho siempre pensar y aprender a comprender.

Éstas son algunas de sus palabras:

“Yo soy partidario de que la gente felicite”.

“Solo tiene este defecto, la vida: que se acaba. Esto es fatal “.

“Me miro un trozo de calle como si fuera un viaje a pie”.

“Un suspiro es un suspiro. Lo que es importante sólo dura un instante “.

“Escribir es una consecuencia de pensar”.

“Soy probablemente un racionalista frustrado por el entusiasmo”.

“Es difícil poner palabras a una emoción sin rebajarla”.

“Todas las palabras son una maravilla”.

“El secreto es darse un minuto cada hora. Y una hora cada semana”.

“No se necesitan frases brillantes ni lucimientos para decir algo”.

“Me llamo Espinàs … y el “espinàs” es la zarza. Pero yo trato de no tener espinas.”

“Dejarse llevar por un latido arriesgado de entusiasmo vale más que asegurarse un rigor asustado”.

“Todos los textos que escribo no los he planificado previamente. Cojo una idea y comienzo a escribir … “

“Yo siempre he escrito versos. Soy una persona de las que todavía hace versos, no poemas y aún menos, poemarios. Son versos de ocasión.”

“Pienso que si en este libro hay algo válido es el amor a la vida.”

“Mientras vivas, vives una fiesta. ¡Vivir es tan interesante! Ir por la calle, subir a un autobús, sentir que dice por el móvil una chica, que suelta un grito y me asusta … La vida es algo que no se acaba nunca si vas con los ojos y los oídos bien abiertos. Y, por tanto, la fiesta sigue, la vida sigue. Fiesta es un sinónimo de vida.”

La voz de un maestro con mirada de aprendiz.

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

4 respuestas a Quan el temps embelleix / Cuando el tiempo embellece

  1. Josep Maria, a més a més, és una persona molt entranyable, proper. Sempre amb el somriure a la cara. He coincidit amb ell algun cop a l’Acadèmia de les Bones Lletres. Els seus llibres i articles als diaris són plens de lucidesa.

    Abraçada

    • desluzia dijo:

      No tinc el gust de conèixer-lo personalment, però m’encantaria fer-ho.
      He crescut amb les seves lletres i paraules.
      Sempre he admirat la seva lucidesa, com tu dius i aquella mena de sobrietat entranyable que desprèn, així com la seva especial capacitat d’observar-ho tot i fer-nos-ho veure des de la seva percepció. Sempre ha estat un referent per a mi.
      Gràcies pel comentari.
      Una abraçada!

  2. Isabel Gamma dijo:

    te gustaría publicar en una revista digital? Creamos 14 … contacto a mi correo isabelgammaescribe@gmail.com

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s